cel-univers.jpg
Univers


Entenem que l'univers és un nom que li donem al conjunt indeterminat de tot l'existent i del que nosaltres formem part. A patir d'ací han sigut nombrosos els estudis que tractaven d'esbrinar l'origen d'este.

A l'home no li resulta prou amb el fet de formar part de la realitat: necessita saber què hi ha en un món i es pregunta com deu ser eixe món en què no sols habita sinó del que també forma part. L'espècie humana ha brollat d'ell. Per als humans un món té diversos nivells. En el nivell més baix està el que és la família, els amics, el treball i la diversió. Un graó després està el nostre ambient social i cultural. En el següent està el lloc al qual pertanyem, i per últim passem a l'escala planetària. El meu món és esta Terra en què naixem i morim, més enllà també, el nostre món és el sistema solar, la via làctia, i si continuem descobrint noves estrelles, galàxies, tot açò es convertirà en univers, és a dir el lloc on estan tots els llocs. Però el món més important és la família.

Ens anem preguntant coses sobre el món, si és finit o infinit, com i quan va començar. Estos interrogants són els primers que sempre ens fem, però les explicacions abans sempre venien en forma de mite. Les divinitats representaven idees i foren els primers filòsofs els qui van intentar canviar eixes idees mítiques per una altra forma de narració mental. D’altres teories com ara la teoria del "big-bang" intenten explicar l’origen de l’univers format després d'una explosió que va provocar que l'espai començara a obrir-se i que el temps començara a caminar o la teoria que confirma Déu com a creador de l'univers i rellotge que va fer que tot funcionara en un orde.

Algú ha d'haver fet el món, i eixe algú potser és Déu, ja que més o menys l'univers té un orde i alguna força superior ha d'haver organitzat almenys de forma remota este univers tan complex que ens rodeja.

Gabriel A. – 22C