ulls_al_cel.jpg
Realitat


- Doncs, ¿és que no veus la realitat?- preguntà Jos al seu amic.

- Clar que sí, Jos, però, no és com tu penses.

- Ah, no?, aleshores, ¿com és?

- No vull fer tot el que els altres fan, això no va amb mi, i ho saps.

- No es tracta d’això!

- Estic posant en dubte que ho pugues comprendre.

Jos féu mala cara, alçant els ulls obscurs al cel. No, no ho comprenia. Ell sempre va fer tot allò que li van manar, sense pensar si era correcte per a ell, i no per als altres. Mirant sempre en línia recta, no s’adonava de tot allò que es perdia al no parar i observar el paisatge.

- Et sents “rebel”? - preguntà amb ironia Jos.

- Mira, pot ser que tu seguisques el teu camí imposat, però jo no ho permetré. Jo ho veig tot de manera distinta, ho sent tot de manera distinta, ja he obert els meus ulls per a no tornar a tancar-los mai. Jo ja tinc la meua pròpia realitat.

Zara E. - 22A



Realitat


Moltes vegades ens evadim de la realitat, perquè allà on ens trobem ens desplau, i ens imaginem una altra de millor a fi que els nostres problemes o conflictes desapareguen. Però no seria millor enfrontar-nos als nostres problemes o conflictes i, per tant, enfrontar-nos a la realitat?

Eva M. - 22A