mort.jpg
MORT


La mort és la fi de la vida, oposada al naixement. L'esdeveniment de la mort és la culminació de la vida d'un organisme viu. Tot el que sabem sobre la mort és molt segur, però ningú pot contar com es viu des de la pròpia experiència, se sol saber el que és morir-se, però no el que és morir-me. Però per a donar sentit a la mort i intentar explicar un poc el morir-me sempre ha estat la religió, si la mort no existira no hi hauria déus.

La mort condiciona la vida. La mort no és un fet puntual que succeïx quan estem vells o malalts, sinó que és una constant amenaça a la qual intentem donar l'esquena, però sempre està ací i algun dia deixarem de viure. Una puntualització sobre el moment de la mort és que no és un dolor, sinó la fi de l'existència terrenal.

La mort condiciona la forma de vida. Pot ser un fonament per a demanar la igualtat de les persones; en la vida pots fer molt i arribar a ser algú important, però què passa quan arribe la mort? Els diners i el poder no t’ajudaran en res, a més per molts diners que tingues no podràs utilitzar una altra persona perquè salde la teua part, ja que la mort és individual i actua com a igualadora de rics i pobres, bonics i lletjos, babaus i llestos, etc. Per tant, arribats en este punt, cal preguntar-se una cosa: ¿la mort és bona o roïna?

Gabriel A. – 22C