bolígraf.jpg
Bolígraf


Aquest utensili l’utilitza gran part del planeta per a una acció tan senzilla i alhora complicada com és l’escriptura. Amb ell es poden escriure infinitats de textos amb estils diversos. El seu invent cap al segle XIX suposà una simple i còmoda evolució de la clàssica ploma ja que la seva funció era pràcticament la mateixa, és a dir, el seu invent ha sigut una evolució estètica i dels materials utilitzats.

Com els éssers humans, hi ha bolígrafs de molts tipus i colors. Però els bolígrafs donen una lliçó de factor humanitari als éssers humans molt gran ja que aquesta simple ferramenta no entén de cultures, races, idiomes, llenguatge, intel·ligència.

Un bolígraf no transmet res en si mateix, Físicament és una prolongació de la nostra ment i pensaments amb ajuda de la mà, és a dir, d’una forma abstracta el bolígraf és l’encarregat d’escriure el treball de la nostra ment.

A grans escriptors els han concedit premis valuosos, però què passa amb el mèrit que correspon al bolígraf? El bolígraf és l’ajudant més utilitzat per tot individu que escriu qualsevol text. Aquesta ferramenta senzilla, incloent el seu avantpassat “la ploma”, haurien de ser reconeguts pel seu treball o almenys per la seva funció.

Un bolígraf no és un simple material inert. La vitalitat d’aquest objecte ha sigut emprada des dels egipcis fins ara. Em referisc a l´element que queda per sempre, és a dir, que si no es destrueix dura per a tota l’eternitat; aquest element de què parle és la tinta, utilitzada per a escriure ja siga amb bolígrafs o amb plomes. La seva composió química o natural amb els avanços tècnics ha sigut modificada però la funció continua sent la mateixa que fa més de trenta segles: la ment, i es complementa amb l’estructura material que pot ser el significat del cos humà. El bolígraf no coneix què és la cultura, el racisme, l’amor, les llengües... És, per tant, l’element d’expressió humana més neutre que pot existir.

Un bolígraf pot ser el creador de textos com aquest. Són elements amb què representem la vida de les persones: es “creen”, “viuen”, i “moren”

Adrian A. – 22T