art_de_la_fulla.jpg
ART


Segons un diccionari corrent, l’art és el conjunt de procediments i activitats que tenen per finalitat trobar la bellesa. La pintura, el cine, la literatura, el teatre, l’escultura, la música són considerades arts. En un principi tothom sap el que és l’art, però quan es tracta d’intentar explicar el seu significat, la cosa ja canvia. Mai trobaríem una definició que ens convencera i ens definira d’una forma objectiva aquesta paraula, que ens deixara totalment conveçuts i satisfets, que coincidira i explicara clarament allò que entenem per art, però que som incapaços de definir amb precisió. A més, el temps que ens ha tocat viure tampoc ens ajuda molt; hui dia, la cosa més insignificant està “considerada” art, tan sols s’ha d’anar a veure una exposició de pintura o escultura contemporània o avantguardista per saber del que parle. L’art, (com quasi tot en aquesta vida) és pur subjectivisme, “para gustos los colores” dirien els castellans. Seria una tasca impossible i inimaginable intentar trobar qualsevol cosa considerada art (un quadre, una escultura, una cançó, un poema, una pel·lícula), que agradara a tots i a cada un dels habitats d’aquest món.

Des dels orígens de l’espècie humana, l’home (la dona també) sempre ha intentat crear bellesabellesa, fer alguna cosa que es diferenciara de la resta i que cridara l’atenció. Ja en la prehistòria, les pintures rupestres eren un exemple clar i una demostració que l’home tracta de crear d’una forma instintiva bellesabellesa i, en part, eixa és una de les qualitats que ens diferencia dels animals. Al llarg de la història, aquesta qualitat ha caracteritzat l’home, que ens ha deixat milions de representacions d’allò que avui dia anomenem art.art. En definitiva, l’artart està dins de nosaltres, és allò que ens impulsa a crear alguna cosa que ens emocione, que ens faça sentir-nos vius, que done sentit a la vida. Com deia Miguel Oscar Menassa “vivir no es suficiente”, és a dir, no és suficient viure, no n’hi ha prou; és mitjançant l’art,art, com arribarem a “viure” plenament, i a descobrir allò que ens impulsa a estar i sentir-nos vius.vius.


Martín F. - 22T