GATET_BEVENT.jpg

AIGUA


A mi m’agrada que ploga, però que ploga de veritat, em relaxa més que qualsevol altra cosa, això sí, sempre i quan estiga assegut al sofà de ma casa. Per contra, i contradient-me, no m’agrada que ploga més de quatre dies seguits, necessite el calor del sol. Però jo he notat, que cada vegada que ix el sol després d’haver estat plovent, m’alegra moltíssim més que si estic alçant-me tots els matins amb el sol a l’esquena. Si ix el sol després de ploure em plena de vida, i ho dic tan clar perquè és la veritat, fixeu-vos i ho comprovareu.

Jo tinc un roser que he de regar cada setmana, però com que tinc el cap tan marejat m’oblide de fer-ho sempre. La planta es va posant groga, fins que les fulles se sequen i cauen, la planta va morint-se per la falta d’aigua. Només ficar-li mig got d’aigua, la planta de seguida guanya un verd intens, realment cobra vida, i a tu mateix, en veure-la te transmet una sensació d’alegria.

Si peguem una mirada als llibres de biologia veiem que l’aigua és: substància les molècules de la qual estan formades per la combinació d’un àtom d’oxigen i dos d’hidrogen. És líquida, inodora, incolora… és el component més abundant de la superfície de la Terra. Però jo trobe que és massa científic, què hauríem d’esperar tractant-se d’un llibre de biologia, és com si li llevara la importància vital que té al nostre planeta.

Sovint es parla de l’estalvi d’aigua, de no malgastar-la. La gent no s’adona que la nostra existència depén únicament d’ella. Ben mirat, corregiria aquesta última afirmació, ja que la gent sí que se n’adona, però és com si tots ens férem els llonguis pensant que el problema no va amb nosaltres. L’aigua ens plena d’alegria, ens eleva l’esperit, i ens diverteix. A l’estiu els xiquets fan batalles amb globus d’aigua, es refresquen escapant de la calor pròpia de les nostres latituds en eixa època, és com si s’ho passaren bé gràcies a l’aigua. La gent va a les piscines i a la platja, i disfruta d’ella. S’hi pot practicar esport aquàtic, s’hi pot fer relaxació, inclús art amb figures de gel. Qualsevol que a l’estiu es pegue una dutxa fresqueta ix ben agust, i el mateix passa amb qui a l’hivern es pega un bany d’aigua ben calenteta.

Dic que l’aigua ens transmet felicitat i alegria, tot sembla molt bonic, però també té la capacitat de fer tot el contrari. Quantes vegades hem volgut anar a la platja, i el temps ens ha jugat una mala passada, s’ha posat a ploure, i ens ha fotut de valent. I si ens mullem a l’hivern amb aigua freda... refredat i al llit. La neu ens diverteix però també dóna maldecaps a qui ho pateix de ple.

A banda d’això no ens hem d’oblidar que l’aigua és sinònim de poder, i de diners. A tota la gent li sona el cas del transvasament de l’Ebre. Confrontacions polítiques, disputes, injustícies per a uns, i defensa del medi ambient per a altres, el fet cert és que des de sempre l’aigua ha estat motiu de disputa . Tots coneixem el tribunal de les aigües a València, que s’encarrega de resoldre conflictes relacionats amb l’aigua, com ara els problemes entre regants. Qui té l’aigua és qui té més poder. És difícil d’entendre el debat sobre el transvasament. És cert que necessitem l’aigua per al camp, i que a ells els en sobra, però la solució no seria més correcta si en comptes de barallar-se s’opta primer per estalviar aigua? Centenars de camps de golf, i més que estan projectats contradiuen la mancança d’aigua. Hi ha pobles en què es regula per hores el subministrament d’aigua, en canvi, els camps de golf continuen regant-los per tal que no es sequen. Els interessos polítics i econòmics que genera l’aigua són tals que no deixen veure a alguns, no pocs, la importància que té per a l’existència de la humanitat.

M’estic referint al poder que té l’aigua de donar-nos la vida, perquè sense aigua no hi hauria vida, però no hem d’oblidar-nos de les catàstrofes que ocasiona. El tsunami a Indonèsia va causar centenars de milers de morts, i va deixar uns altres centenars de milers de víctimes sense llar i sense res. L’aigua amb la seua força imparable, va provocar tota eixa catàstrofe en menys d’una hora, què dic una hora!, en questió de minuts; és veritablement esgarrifós pensar-ho. Per posar exemples no pararíem mai, la pantanada de Tous, el Katrina a Nova Orleans, el monsó als països tropicals i equatorials... L’aigua ens pot llevar la vida en qüestió de minuts.

L’home es pensa que pot dominar la naturalesa, i en part també és culpable de les catàstrofes produïdes per l’aigua en un intent de voler guanyar-li la batalla. Quan dic guanyar-li la batalla no estic fent referència a guanyar-li com si fóra el nostre enemic, simplement faig referència al fet que l’home vol pensar que l’aigua no té tant de poder com té.

L’aigua no és comparable a qualsevol altra substància, és més que una substància. Ens proporciona la vida, però també ens proporciona la mort. Ens condiciona la manera de viure afectant-nos no solament físicament i en la nostra salut, sinó també afectant-nos en la nostra ànima.

Si jo fóra beat no dubtaria a dir que Déu no és un home o una dona, sinó que és l’aigua. L’aigua és totpoderosa i invencible.


SERGIO S. - 22C