Diccionari per a ociosos.png


IES Joanot Martorell de València
Departament de Valencià
Antoni de la Torre(e-mail: delatorre.antoni@gmail.com)

L'home mesura.png
fuster-01.jpg
L’assaig, com a gènere discursiu, pot definir-se com una meditació, una deliberació interior que, en el cas de Joan Fuster, acaba en escriptura compromesa amb la literatura no ficcional en prosa –segons que va escriure Vicent Salvador. L’aventura lectora de l’assaig és essencialment intel·lectual: no té com a meta l’emoció ni l’afalac sensorial ni la confidència privada. La seua meta –si en té- és precisament el progrés en el coneixement crític, sota la llum indefugible de la raó. No té cap limitació temàtica. En aquest sentit el jo de l’assagista –radicalment subjectiu- es fa públic, compartit, exemplificació del Jo universal amb mesura humana.

Els recursos lingüístics de Fuster generen sovint una polifonia més o menys irònica, típica de l’assaig i la conversa, però l’estil n’és únic. Imitar-ne l’estil que brolla del llibre Diccionari per a ociosos, és un exercici sa, saludable, detergent –terme que ell va encunyar. Ens acosta més, si cap, al discurs fragmentat, seqüencial, organitzat, intertextual, crític, digressor, variat, ric... i estimulant. Per aquest motiu vam proposar als alumnes de segon de Batxillerat que redactaren dues entrades imitant el Diccionari fusterià, o que, si més no, s’acostaren a la manera de pensar i d’expressar-se de l’assagista de manera distinta al resum i la valoració de l’obra que els tocava llegir en la segona avaluació.

A la columna esquerra de navegació disposeu de les diferents definicions “assagístiques” que l’alumnat de Batxillerat ha proposat durant el mes de febrer. Sense entrar en valoracions personals, els seus treballs són meritoris generalment. Amb diversa implicació en la tasca i fortuna en el resultat han plasmat allò que l’inconscient, les pròpies lectures i l’empremta del Diccionari els ha espentat a escriure. El professor s’ha limitat a actuar de corrector dels escrits i ha proposat algun retoc mínim de l’expressió, però tot és elaboració dels autors que sotasignen cada escrit, alumnes de 17 a 19 anys de segon de Batxillerat. Els seus textos palesen una cosmovisió sensible i diversa, que a molts adults ens ha de fer pensar: els joves mesuren el món amb temes no gaire diferents dels nostres, malgrat els nombrosos canvis socials.

Considerem que aquesta activitat ha suposat més que una aportació a l'aprenentatge lingüístic i literari de l'alumnat. Expressar en públic reflexions d'aquesta mena, sent conscients de la imatge personal que s'hi dóna, és una gosadia de la qual molts són conscients després d'haver-se llegit en aquest espai. Els escrits personals guanyen dimensió en publicar-se. Serà interessant comprovar més tard els ecos provocats amb les lectures encreuades entre els autors i la necessitat de l'expressió adequada, coherent i cohesionada en un estil propi, redescoberta més tard.

Per acabar, us convidem a llegir aquests escrits, tant com us vinga de gust, disfruteu-los i traieu-ne les conclusions que us puguen servir. Al capdavall, l’assaig és això el que "intenta".

Antoni de la Torre (Març de 2007)


ALTRES ENTORNS PERSONALS D'ENSENYAMENT I APRENENTATGE PREPARATS PEL DEPT. DE VALENCIÀ