cor-ànima.jpg

ÀNIMA


L’ànima ha sigut considerada durant molt de temps en la història de la Humanitat com l’única part del cos humà que és immortal, que viu per sempre. La religió, pels seus propis interessos, feia por a la gent dient-los que si en la seua vida totes les accions que feien no eren bones, la seua ànima aniria a l’infern i viuria condemnada per tota l’eternitat. Aquest infern era representat com un espai ple de foc, on constantment l’ànima sofria i es cremava per les males accions que s’havien fet en vida. Amb aquesta teoria, l’església feia que la gent li donara una part dels seus diners per a encaminar la seua ànima cap al cel fent bones accions, i mentrestant els eclesiàstics vivien divinament amb els diners dels altres. També, fa algun temps, però menys del que créiem, es deia que les dones no tenien ànima. A causa d’això, les dones eren condemnades a una vida molt roïna, ja que solament eren necessàries per a perpetuar l’espècie i per a criar els fills i rentar la casa. Aquesta mentalitat de discriminació cap a la dona va durar molt de temps i aquestes van ser tractades com a vulgars animals, i encara avui en dia la dona en alguns llocs es troba discriminada. Això no obstant, encara la concepció d’ànima no es troba aclarida del tot i no se sap si de veritat existeix. La mentalitat i el pensament de cadascú de nosaltres pot creure o no en aquesta part immortal del nostre cos.

Diego F. – 22C